30.9.06

L'ESCULAPI TORNA A EMPÚRIES

Aquesta escultura única, que representa el déu de la medicina, tan emblemàtica pels escalencs i que avui es troba a la UVI, desmuntada a peces per a la seva reparació, tornarà a Empúries l'any 2008 amb motiu del centenari del jaciment.
Durant anys aquesta vella reivindicació havia estat negada pels governs de CiU. Havien estat diverses les peticions formulades per l'Ajuntament de l'Escala i per diferents grups polítics (PSC, IC, ERC) i sempre la resposta havia estat en la mateixa direcció: no.
Finalment, i gràcies a l'actual govern, es rotarnarà l'Esculapi al seu lloc d'origen. Aquesta important notícia, que recull El Punt, significarà un impuls definitiu al Conjunt Monumental d'Empúries i esperem que també ho sigui per a l'Escala.
L'Escala, Empúries i l'Esculapi s'ho mereixien.

CAP ERNEST LLUCH

Des d'ahir el Centre d'Assistència Primària de Figueres, que fins ara es deia CAP Alt Empordà, porta el nom del malaguanyat Ernest Lluch. Crec que la petició formulada per l'Ajuntament de Figueres a la Conselleria de Salut és encertada i justa.
Ahir, doncs, amb la presència de la Consellera Marina Geli, l'alcalde de Figueres, Joan Armangué, la companya de l'Ernest, la seva filla Rosa i companys i companyes d'Ernest Lluch es va procedir, en un senzill acte, al canvi del nom del CAP de Figueres per dedicar-li a Ernest Lluch.


El canvi del nom era necessari pel fet que a l'Alt Empordà ja hi ha moltes poblacions amb el seu propi CAP. La decisió de posar-li Ernest Lluch és extraordinàriament encertada per dos motius bàsics: la gran vinculació que va tenir tota la seva vida Lluch amb la ciutat de Figueres i pel fet de complir-se 20 anys de l'aprovació de la Llei General de Sanitat, que Ernest Lluch va impulsar com a ministre de Sanitat del primer govern González, una de les lleis més importants de la nostra democràcia que va significar, definitivament i entre altres coses, la universalització de la sanitat al nostre país.
Per cert avui el diari El Punt publica un interessant article de Manuel Cuyàs sobre Ernest Lluch.

28.9.06

MAUTHAUSEN

Viena ha estat aquest any la ciutat escollida per a passar uns dies de vacances, des del dia 6 de setembre, l'endemà de la festa major de l'Escala, fins l'onze. Apart de visitar Viena i Bratislava, vàrem tenir interès especial per anar a Mauthausen, que es troba a uns 170 km. de Viena. Hi vàrem anar per autopista i tornàrem tot vorejant el Danubi, visitant llocs tan interessants com les ciutats medievals de Mesk i Krems.

Monument dedicat als republicans espanyols

Mauthausen fou el camp base del que en depenien un total de 49 camps de concentració concentrats a Aústria, entre els quals el malauradament famós de Gusen. La primera gran sensació fou la visita a l'enorme forat que excavaren els presoners per treure la pedra que va servir per a la construcció del camp de l'horror. Des d'aquí i a través de l'anomenada "escala de la mort" (168 esglaons) s'accedeix a l'esplanada que condueix a l'entrada del camp.
Entre el 8 d'agost de 1938 i el 5 de maig de 1945, dia de la lliberació, es calcula que hi estigueren recluïdes prop de 200.000 persones. En moriren més de la meitat.
Els reclusos eren identificats amb un triangle de color cosit a la part esquerre del vestit: vermell pels polítics, verd pels que tenien antecedents criminals, negre pels "associals", etc. Dins del triangle hi anava inscrita una lletra negra que significava la nacionalitat del pres, amb l'excepció dels jueus, que hi portaven inscrita l'estrella de David de color groc.
Les sales de gas, els forns crematoris, els barracons de fusta, els cementiris i, per sobre de tot, els plafons i imatges que es succeiexen al llarg del recorregut, són els records que ens queden d'una visita de la que en vàrem sortir amb el cor encongit i preguntant-nos "com és possible que encara hi hagi persones que neguin, entrat ja el segle XXI, l'evidència?".


Plànol del Camp de Concentració de Mauthausen

ALGUNES LECTURES RECOMANADES
"Els catalans als camps nazis", de Montserrat Roig
"Francesc Boix, el fotògraf de Mauthausen", de Benito Bermejo
"El sol se extinguió en Mauthausen.Españoles en el infierno nazi", de Francisco Beliste
"Mauthausen. Crònica Gràfica d'un Camp de Concentració", del Museu d'Història de Catalunya

27.9.06

ELS INTERESSOS DE MONTILLA

Divendres passat el cap de llista de CiU a les comarques gironines, Eudald Casadesús, publicava un article al Diari de Girona sota el títol "QUINS INTERESSOS DEFENSA MONTILLA?". No calia llegir el contingut de l'article per endevinar, vist el títol, de què anava. Vaig pensar, però, que ho havia de fer i, efectivament, era la mateixa cançó de sempre: és el representant del PSOE a Catalunya, defensa els interessos del PSOE, és a dir, del nacionalisme espanyol, no defensa prou bé els interessos de Catalunya, etc.
Com que avui tampoc estic massa inspirat, el rebatré girant el seu raonament. Montilla defensa el projecte catalanista i d'esquerres del PSC, el mateix que hem defensat des del govern Maragall, el mateix que hem defensat des de la majoria dels govern locals de Catalunya. El seu (el de Montilla) és, en aquest sentit, un projecte de continuïtat. És el projecte de l'Espanya plural (a mi m'agrada més dir-ne federal) i que vol i lluita per continuar la tasca desenvolupada aquests darrers tres anys de govern progressista al nostre país; un govern que ha aconseguit el millor Estatut de la nostra història. Montilla ha estat qui millor ha defensat l'Estatut a Madrid. Els pressupostos de l'Estat que aprovaran les Corts Generals en seran el primer exemple gràfic, per més aigua al vi que hi vulguin posar des de CiU.
El problema de CiU és, les hemeroteques ho demostren, que va pactar el suport del PP aquí i allà a canvi de no plantejar la modificació estatutària. Aquesta és la curiosa manera que tenen Mas i CiU de defensar el que ells anomenen "els interessos de Catalunya". Els hi podríem aplicar aquella frase feta que diu "Dime de que presumes y te diré de que careces". Dit amb altres paraules, no serà més aviat que el candidat del PP i, per tant de Piqué, és el senyor Mas?.
Els votants de CiU hi haurien de reflexionar. Acceptaria Mas, si les condicions ho permetessin, ser President de la Generalitat amb els vots, actius o passius, del PP?. La història demostra que sí, que quan va fer falta, varen tenir els seus vots encara que fos renunciant a un nou Estatut d'Autonomia.

26.9.06

A VEURE SI ENS EN SORTIM

M'ha costat una mica decidir-me, però al final he pensat que un dia o un altre m'hi havia de posar. Ara caldrà intentar ser constant i organitzat, cosa que sovint no sóc. Potser la obligació que m'imposo m'ajudarà a la constància i a la organització. De moment el bloc està en període de proves a falta d'anar-lo dissenyant. Espero que d'aquí a uns dies el disseny estigui més acurat i definit.
Vull agrair a les persones que m'han animat a tenir el meu bloc: companys de partit i del senat i molt especialment a en Marc Teixidor, un bon amic i un crac de les noves tecnologies, que m'ajuda amb això del llenguatge html i del que jo no en tinc ni idea (de moment) i a la Mercè, una usuària assídua dels blocs i que fa temps que m'insisteix. Gràcies a tots i a totes. Espero no defraudar-vos.