MONTILLA JA ÉS PRESIDENT

Fa pocs minuts ha acabat el debat d'investidura i, tal com estava previst, el President de Catalunya els propers quatre anys serà José Montilla. Ha estat un debat en el que, els que no el coneixien prou, han pogut descobrir un Montilla sòlid, sincer, reflexiu, seré, responsable i ambiciós. Són els millors avals per esperar un govern que connecti amb els desitjos i les necessitats del conjunt de catalans i catalanes i apliqui les polítiques necessàries per a la millora de la seva i nostra qualitat de vida.

Recomano la lectura de la Declaració programàtica de l'Entesa Nacional de Progrés, aprovada pels tres partits catalanistes i d'esquerres que conformaran el govern; i el discurs que va pronunciar Montilla en l'inici del Ple d'investidura.

Les primeres paraules de Montilla com a President de la Generalitat han estat per proclamar que serà digne de la confiança que se li ha dipositat i que hi esmerçarà il-lusió, compromís i dedicació.

LES ELECCIONS A NICARAGUA

Els sandinistes celebrant la victòria a Estelí

El passat dia 5 de novembre es varen celebrar eleccions Presidencials i legislatives a Nicaragua. Hi vaig poder assistir com observador electoral formant part d'una delegació de 6 senadors integrats dins la Missió d'Observació Electoral de la OEA (Organització d'Estats Americans).

Després de 16 anys de governs presidits pel Partido Liberal Constitucionalista (PLC), Daniel Ortega i el Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) han recuperat el poder. Una breu anàlisi de les candidatures que es presentaven a les eleccions pot il-lustrar clarament les raons d'aquests resultats electorals. El Frente, malgrat haver patit una escissió amb el Movimiento de Renovación Sandinista, liderat per Edmundo Jarquín i el famós i popular cantant Carlos Mejía Godoy (6,5% de vots), va obtenir uns resultats similars als que acostuma a tenir sempre, entorn del 40% dels vots. En canvi els liberals, que quan s'han presentat units en una sola candidatura sempre han guanyat amb claretat, aquesta vegada anaven dividits. D'una banda els liberals arnoldistas del PLC (partit controlat per l'ex president i reo Arnoldo Alemán) i per l'altra els liberals antiarnoldistas de l'Alianza Liberal Nicaragüense (ALN-PC), que varen obtenir respectivament un 26 % i un 29% de sufragis. Es presentava una cinquena candidatura, absolutament testimonial, el Partido Alternativa por el Cambio, que no va arribar a l'1% dels vots, i que encapçalava Eden Pastora, el mític Comandante Cero. D'aquesta manera es varen complir les enquestes, que auguraven una victòria del FSLN en primera volta. De fet si hi hagués hagut segona volta el sandinisme hagués estat derrotat, com en anteriors ocasions.

Malgrat el lentíssim recompte del Consejo Supremo Electoral i alguns problemes puntuals, el conjunt de les organitzacions internacionals que obsevaven les eleccions varen concloure que aquestes es varen desenvolupar en un clima pacífic, d'elevat civisme, transparent i legal. La nostra delegació també va fer públic un comunicat consensuat entre tota la delegació.

Entre nacionals i estrangers, ens vàrem acreditar un total de 18.000 observadors.

EL GOVERN D'ENTESA JA ÉS UN FET

La nostra és una democràcia parlamentària i no presidencialista. Per això quan anem a votar no ho fem per elegir el President sinó els nostres representants al Parlament, els quals formen acords i majories parlamentàries per elegir el President i, per tant, el govern.

És veritat que els resultats de les eleccions al Parlament de Catalunya no varen ser desitjats pels socialistes, però han fet possible la reedició de l'acord de les tres forces progressistes i catalanistes per conformar el segon govern d'esquerres del nostre país. Aquesta segona oportunitat ens ha permès prendre nota dels errors comesos en el passat i continuar la tasca de polítiques de progrès tot prioritzant i donant nou impuls als serveis a les persones. Dissabte passat el Consell Nacional del PSC va retificar per aclaparadora majoria el nou Govern d'Entesa. El discurs que hi va pronunciar José Montilla és el preludi d'una bona feina al servei de Catalunya.

ADÉU CARMEL ROSA

Acabo de rebre un sms del PSC que no hagués volgut rebre mai. En Carmel Rosa ens ha deixat als 94 anys. L'Antònia s'ha quedat sola. En Carmel era un home el-legant, culte, afrancesat i, per tant, profundament europeïsta. Durant la Guerra Civil va lluitar al front d'Aragó. Militant del POUM, va viure la repressió estalinista i posteriorment l'exili, empresonaments, fugides i vida semi-clandestina sota el pseudònim de "Roc"; i sempre al costat de l'Antònia Adroher, la seva companya, primera regidora de l'Ajuntament de Girona.

En Carmel ens ha deixat però ens ha llegat, afortunadament, el seu mestratge en forma de dos llibres: "Quan Catalunya era revolucionària" i, juntament amb l'Antònia, "Les llavors dels somnis", el més recent. Adéu Carmel. Permete'm que t'apliqui a tu la dedicatòria que em vares fer a la portada del llibre: "A l'estimat amic Carmel, company d'idees i de lluites".

Recomano l'escrit que sobre en Carmel ha fet en Quim Curbet, amic i profund coneixedor d'en Carmel Rosa.