ELS INTERESSOS DE MONTILLA

Divendres passat el cap de llista de CiU a les comarques gironines, Eudald Casadesús, publicava un article al Diari de Girona sota el títol "QUINS INTERESSOS DEFENSA MONTILLA?". No calia llegir el contingut de l'article per endevinar, vist el títol, de què anava. Vaig pensar, però, que ho havia de fer i, efectivament, era la mateixa cançó de sempre: és el representant del PSOE a Catalunya, defensa els interessos del PSOE, és a dir, del nacionalisme espanyol, no defensa prou bé els interessos de Catalunya, etc.

Com que avui tampoc estic massa inspirat, el rebatré girant el seu raonament. Montilla defensa el projecte catalanista i d'esquerres del PSC, el mateix que hem defensat des del govern Maragall, el mateix que hem defensat des de la majoria dels govern locals de Catalunya. El seu (el de Montilla) és, en aquest sentit, un projecte de continuïtat. És el projecte de l'Espanya plural (a mi m'agrada més dir-ne federal) i que vol i lluita per continuar la tasca desenvolupada aquests darrers tres anys de govern progressista al nostre país; un govern que ha aconseguit el millor Estatut de la nostra història. Montilla ha estat qui millor ha defensat l'Estatut a Madrid. Els pressupostos de l'Estat que aprovaran les Corts Generals en seran el primer exemple gràfic, per més aigua al vi que hi vulguin posar des de CiU.

El problema de CiU és, les hemeroteques ho demostren, que va pactar el suport del PP aquí i allà a canvi de no plantejar la modificació estatutària. Aquesta és la curiosa manera que tenen Mas i CiU de defensar el que ells anomenen "els interessos de Catalunya". Els hi podríem aplicar aquella frase feta que diu "Dime de que presumes y te diré de que careces". Dit amb altres paraules, no serà més aviat que el candidat del PP i, per tant de Piqué, és el senyor Mas?.

Els votants de CiU hi haurien de reflexionar. Acceptaria Mas, si les condicions ho permetessin, ser President de la Generalitat amb els vots, actius o passius, del PP?. La història demostra que sí, que quan va fer falta, varen tenir els seus vots encara que fos renunciant a un nou Estatut d'Autonomia.