Després de 16 anys de governs presidits pel Partido Liberal Constitucionalista (PLC), Daniel Ortega i el
Frente Sandinista de Liberación Nacional (FSLN) han recuperat el poder. Una breu anàlisi de les candidatures que es presentaven a les eleccions pot il-lustrar clarament les raons d'aquests
resultats electorals. El Frente, malgrat haver patit una escissió amb el
Movimiento de Renovación Sandinista, liderat per Edmundo Jarquín i el famós i popular cantant Carlos Mejía Godoy (6,5% de vots), va obtenir uns resultats similars als que acostuma a tenir sempre, entorn del 40% dels vots. En canvi els liberals, que quan s'han presentat units en una sola candidatura sempre han guanyat amb claretat, aquesta vegada anaven dividits. D'una banda els liberals arnoldistas del PLC (partit controlat per l'ex president i reo Arnoldo Alemán) i per l'altra els liberals antiarnoldistas de
l'Alianza Liberal Nicaragüense (ALN-PC), que varen obtenir respectivament un 26 % i un 29% de sufragis. Es presentava una cinquena candidatura, absolutament testimonial, el
Partido Alternativa por el Cambio, que no va arribar a l'1% dels vots, i que encapçalava Eden Pastora, el mític Comandante Cero. D'aquesta manera es varen complir les enquestes, que auguraven una victòria del FSLN en primera volta. De fet si hi hagués hagut segona volta el sandinisme hagués estat derrotat, com en anteriors ocasions.
Malgrat el lentíssim recompte del
Consejo Supremo Electoral i alguns problemes puntuals, el conjunt de les organitzacions internacionals que obsevaven les eleccions varen concloure que aquestes es varen desenvolupar en un clima pacífic, d'elevat civisme, transparent i legal. La nostra delegació també va fer públic un
comunicat consensuat entre tota la delegació.
Entre nacionals i estrangers, ens vàrem acreditar un total de 18.000 observadors.